EL SANTUARI DEL CORREDOR
El complexe arquitectònic del santuari del Corredor està format per la capella, dedicada a la veneració de la Mare de Déu del Socors, la casa de l'ermità, que actualment funciona com a restaurant, el pati interior, que dóna obertura a la capella, quan aquesta es fa petita, i l'oficina d'Informació, antigament la pallissa de la casa, cedida a la Diputació de Barcelona com a punt d'Informació del Parc Natural.
A l'entorn del complexe arquitectònic hi ha les antigues feixes de conreu de la casa, avui convertides en paratges d'esplai i de descans en mig de la natura.
La CAPELLA és d'estil gòtic tardà (S. XVI), de planta en forma de creu: amb el presbiteri i el cambril de la Mare de Déu al cap d'amunt, la nau central, una capella a cada punta del travesser (de la creu) i dos capelles més (una a cada costat) més avall de les anteriors.
Entre el presbiteri i la resta de la capella hi ha una monumental reixa de ferro forjat que tanca l'accès a l'altar i al cambril.
Per sobre l'altar lateral de la dreta s'aixeca el campanar, relativament baix, i construït tot ell (la part externa) amb carreus de pedra de granet. Té cinc obertures en totes les quals hi hagut una campana . Ara només n'hi ha una. El campanar, per sobre el cloquer, acaba amb terrat en forma de merlets.
La CASA DE L'ERMITÀ, avui el restaurant del Corredor, en el seu origen era la casa on vivia permanentment l'ermità (el guardià del santuari) amb la seva família. La casa tenia la entrada pel pati interior i es comunicava amb la capella per una porta interior. Avui, restaurant, s'hi entra per una porta particular, que és exterior al pati, al costat de ponent del complexe.
El PATI INERIOR ha sofert últimament una profunda transformació. Si antigament era el lloc dels estris de l'ermità referent al conreu de les terres . Allí hi tenia el carro, les eines, la pallissa, etc.; avui és l'atri sagrat de la capella, on es fan les celebracions exteriors del santuari
En el mateix pati, el que era antigament la pallissa avui és l'oficina d'Informació del Parc Natural del Montnegre i del Corredor.
De l'ENTORN NATURAL del santuari no cal diner res, sinó mirar-lo, contemplar-lo i gaudir-ne extensament. perquè les paraules que es puguin dir són no-res en comparació a la meravella del lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada