SANTUARI DEL CORREDOR ALFAR

L'APLEC  QUE  NO  VA  SER  APLEC

Diumenge passat, 25 d’octubre, el quart diumenge del mes, es va celebrar l’Aplec de Tardor, com es fa cada any en aquest dia. Però la realitat de l'cte no va ser el que significa el  nom d' “aplec”, sinó que, més aviat, va ser una “trobada familiar” d’uns pocs amics i simpatitzants del santuari del Corredor. Posant-hi números érem exactament 17 persones, ni una més ni una menys. Per això dic que va ser una “trobada familiar”.

Tot i així es va complir el programa previst de la diada.. La missa va ser solemne perquè no hi va faltar el cant ni la participació dels fidels. Si el nombre de participants no era gran, sí  ho eren la participació i el seguiment dels assistents.

Acabada la celebració litúrgica, es va fer l’assemblea general, en la qual es va plantejar la consistència i la continuïtat d’aquest aplec: Davant la realitat que teníem davant els ulls, ens vàrem preguntar: què en pensem, i què hem de fer amb aquest aplec de cara el futur?

En el diàleg primerament es va buscar la raó (o raons) de la present situació. I les raons que van sortir són les següents: perquè no hi ha un motiu important que atregui la gent; perquè el motiu inicial d’aquest aplec (la restauració del santuari) ja no existeix; perquè no hi ha cap grup o entitat (per exemple, un parròquia concreta) que patrocini, o promogui, aquest aplec. Hom deia que, si hagués una parròquia (o una associació cristiana) que prengués com a propi aquest aplec, segurament que tindria futur, com és el cas del poble de Dosrius i del poble de Canyamars. Durant l’any puja molta gent al santuari, i concretament a visitar la Mare de Déu, però per aconseguir un aplec de gent fa falta un motiu concret i important que atregui.

També es va dir (i a questa raó és aplicable a totes les activitats) que la gent avui, en general, té moltes ocupacions i molts compromisos particulars, la qual cosa fa que no tingui temps, ni dies, per a tantes activitats.

Sigui el que sigui, la realitat és que aquest “Aplec de Tardor”  avui no té l’acollida que  havia tingut anys enrere, i, per tant, que està abocat a desaparèixer, sinó pren un nou motiu.

Exposats tots aquests raonaments i discutits entre els assistents, es va arribar a la següent decisió: no desitjant que es perdi un acte del santuari, i,  tot esperant que sorgeixi una iniciativa, es va decidir prologar un any més l’aplec, ja que l’any que ve (2016) farà vint-i-cinc anys del seu origen.

Amb aquesta decisió es va donar per acabada l’assemblea, i, encara que érem poquets, vàrem fer el refrigeri previst en el pati, davant la porta de la capella. Les galetes i la beguda que vàrem prendre van unir encara més els sentiments que teníem a favor de la Mare de Déu i del santuari del santuari del Corredor.       

Mn. Jaume Abril